No fa pas massa, comprar unes sabatilles per córrer era força senzill. Entràvem a una botiga, ens emprovàvem un parell o tres de models i, si ens anaven be, compràvem les que més ens agradaven. Ara, en canvi, abans cal respondre un qüestionari personal. Ets neutre? Pronador? Supinador? Fas trail? Corres en asfalt? Quants quilòmetres fas a la setmana? I per si això no fos prou, també s’ha de superar una cursa d’obstacles terminològics. Drop, cushioning, minimalistes, escuma EVA, foam, natural running… Hauria de ser més fàcil, oi? Doncs tot ha evolucionat tant, que, pel que sembla, no. Tenim l’opció d’anar a una gran superfície, on, amb una mica de sort, ens trauran diferents models i ens assessoraran… si no tenen massa feina i el personal en sap prou. En aquest sentit, les botigues especialitzades de tota la vida acostumen a aconsellar-nos millor. Ara bé, sigui quin sigui el grau de competència de qui ens atengui, sempre és bo tenir algunes idees més o menys clares.
Bàsicament, allò que cal que tinguem en compte són els materials i la forma. Els primers han evolucionat moltíssim els darrers anys i, en general, busquen lleugeresa i durabilitat, cosa que, per cert, no sempre aconsegueixen. Les soles estan fetes amb escumes de diferents densitats per tal de proporcionar confort, rapidesa, transmissió de la força o estabilitat a la passa. No cal dir que com més evolucionats siguin aquests materials més ho notarem a la butxaca. (Parlant de la sola, haureu vist models supinadors o pronadors a molts catàlegs. Ni mirar-se’ls. Si tenim problemes als peus s’ha de visitar un professional, com ara un podòleg, un posturòleg o un osteòpata). L’empenya (la part superior del calçat) és el que està marcant diferències més grans entre les marques (més plàstics, malles transpirables, etc.). Però, en darrer terme, el que ens farà decidir per un model o un altre serà la forma. Hem de pensar que cada marca té un motlle propi. Per tant, és normal que unes sabatilles estretes del pont ens acabin fent mal si tenim un peu ample. Tot plegat vol dir que el pitjor que podem fer és comprar-les amb els ulls. Així doncs, què cal fer?
El primer en què ens haurem de fixar és on ha de flexionar una sabatilla. Allò essencial és que s’han de doblegar elles soles quan les comprimim de punta a taló a l’alçada del dit gros, que és per on fem la passa. Si no ho fan les haurem de descartar.
En segon lloc, s’ha de ser realista amb el nivell que tenim. Córrer requereix la seva tècnica i certa forma física. Si no sabem córrer, bé perquè ningú no ens n’ha ensenyat o bé perquè fa molt que no ho fem, necessitarem unes sabatilles que ens ajudin una mica. Això vol dir que si no estem ben entrenats ja ens podem anar oblidant d’unes sabatilles minimalistes (aquelles amb les què sembla que anem descalços). Si tenim poca tècnica de cursa necessitarem més alçada al taló. És el que anomenem drop, que obliga el peu a treballar per la part del davant. I, per cert, fóra bo buscar algú que ens ensenyi a córrer.
El tercer element a valorar és el nostre pes. Com més pesem ens caldrà més amortiment. Aquí s’ha de parlar del cushioning, el gruix de la sola, que ha de ser d’escuma (EVA o foam, entre d’altres, són noms comercials). Res de mirar càmeres d’aire. Seria com anar a córrer amb unes pilotes lligades als peus i donen molts problemes tendinosos. Naturalment, aquí entren en joc les preferències personals. Hi ha qui vol notar el terreny que trepitja i prefereix soles mes fines, per exemple. Però si bé és cert que les sabatilles seran més lleugeres, per damunt dels 80 quilos ens hauria d’interessar més la nostra salut.
El quart aspecte a considerar és el dibuix de la sola, que té a veure amb el terreny. N’hi ha per córrer només per asfalt (cosa que no recomano), pista de terra, muntanya o per un terreny mixt. Unes sabatilles mixtes són ideals sobretot quan es comença, ja que serviran una mica per tot, o per una temporada llarga si no es té la idea de competir. Si volem fer curses és recomanable tenir-ne més d’un parell. (En aquest cas, per cert, fóra bo que ambdues tinguessin el mateix drop. Hi ha estudis que relacionen lesions esportives amb el canvi de drop que fan alguns esportistes experimentats amb les seves sabatilles d’entrenament.)
Necessitarem, en cinquè lloc, un número més del que gastem amb la sabata de carrer o fins i tot dos. Els dits s’han de poder moure lliurement per estabilitzar la gambada i treballar en la part final de la fase d’impuls. I quan correm per muntanya, els dits no poden tocar la punta o acabarem perdent les ungles, un problema clàssic dels corredors que van mal calçats.
I en darrer terme, però sobretot i per més que sembli una obvietat, unes sabatilles han de ser còmodes. Tot plegat es resumeix, en definitiva, a tenir la sensació que les han fet per a nosaltres.
© De la imatge 500pxprime