Aquest espai neix amb el propòsit de donar a conèixer com funciona el nostre cos, com cuidar-lo i intentar respondre a totes les preguntes que puguin plantejar-se en el camí. No és un bloc tècnic ni especialitzat. No hi trobareu res que no sigui comprensible per a tothom perquè la seva finalitat és divulgativa. Parteix de la convicció ferma que tenir cura del nostre cos, d’una manera equilibrada i activa, és la clau per a una vida no sé si llarga (qui ho sap, això?) però sí de qualitat. La meva feina com a osteòpata, com a terapeuta, és, en aquest sentit, vocacional. La salut pot ser un regal, certament, però depèn de nosaltres conservar-la. La prevenció, sens dubte, és la nostra millor aposta de futur. Però no hi ha prevenció sense coneixement.
Vaig arribar a l’osteopatia gairebé per casualitat, després d’haver estat esportista professional un grapat d’anys. En acabat, havia de trobar el meu espai sense deixar de banda allò que havia estat el meu món. D’una manera o d’una altra la pràctica intensa d’un esport pot oferir un coneixement extraordinari del cos… i dels seus límits. També dels riscos que comporta. Una vegada acabada la meva carrera esportiva vaig iniciar-me en el Quiromassatge i el Shiatsu i, d’aquí, vaig ser conscient de l’existència de l’Osteopatia. Aleshores era una disciplina que quasi no coneixia ningú, a la qual vaig arribar després d’acabar els meus estudis de Fisioteràpia i una vegada superat un màster de quatre anys. La major part d’osteòpates que visitaven en aquest país eren francesos, i eren pocs. Era un món fascinant i hi havia molt per fer.
L’osteopatia és una manera diferent d’entendre el cos. El seu origen és mèdic i és per això que té els seus fonaments en l’anatomia i la fisiologia. El que la fa especial és la forma d’interrelacionar tots els processos físics i químics que es produeixen al cos alhora. El concepte és clarament holístic i pertany al món de les medicines naturals, tot i que mai no deixarà enrere els seus orígens. De fet, als Estats Units segueix estudiant-se a les facultats de Medicina. Tots els països anglosaxons tenen reconeguts, d’una forma o altra, els professionals en Osteopatia. Aquí, sempre diferents, aquesta especialitat depèn de la Fisioteràpia i del seu col·legi professional, el qual fa l’impossible perquè res no canviï. Tant fisioterapèutes com osteòpates i altres professionals de la salut fem servir tot un seguit de tècniques manuals idèntiques en molts casos. El que ens fa diferents no és saber manipular una vèrtebra (això és fàcil) sinó com entenem que s’han d’aplicar. Jo entenc la salut com un procés on estem implicats tots, pacients i terapèutes. Per la nostra banda, els segons hauríem de ser capaços de col·laborar en tots els àmbits de la salut pel bé dels nostres pacients.
Les properes entrades d’aquest bloc tractaran de moltes qüestions diferents, i no pretenen altra cosa que aconsellar, orientar i informar. Simplement perquè qui em llegeixi tingui prou coneixement per poder decidir, una cosa que no sempre està al nostre abast.